En la mort de Xavier Melgarejo

Benvolgudes famílies, ens fem ressò de la nota publicada per la CCAPAC en relació a la mort de Xavier Melgarejo:

En la mort de Xavier Melgarejo

Benvolguts i benvolgudes,

Des de la CCAPAC ens unim avui a les mostres de condol per la mort de Xavier Melgarejo, pedagog, antic director del col·legi Claret de Barcelona i col·laborador i formador de la Fundació Escola Criastiana de Catalunya (FECC) durant molts anys. Com ja han assenyalat aquest matí alguns mitjans escrits -i com bé sabem les AMPAs- Xavier Melgarejo era expert en el sistema educatiu de Finlàndia -al qual va dedicar la seva tesi doctoral-, un referent en l’àmbit de l’educació i un gran coneixedor del sistema català, al qual va estar vinculat tota la vida.

Xavier Melgarejo Draper, nascut a Barcelona el 17 de maig del 1963, era llicenciat en psicologia, treballava al col·legi Claret com a psicopedagog des de 1987 i va ser-ne director de 2003 a 2012. “El 1991 va començar a treballar en la tesi doctoral sobre el sistema educatiu finlandès. Va escollir el tema fascinat pels bons resultats d’aquest país i el seu e quilibri entre l’excel·lència i l’equitat. Un model que es basa en la implicació completa de famílies, escola i societat en l’educació dels infants, que ell definia com el gran tresor de cada nació. Volia descobrir què es podria aplicar d’aquest sistema a Catalunya. A la seva escola, va aconseguir rebaixar el fracàs escolar a l’1%”, ha escrit el periodista Jordi Llisterri a Catalunya Religió.

El seu coneixement i les seves propostes concretes per aplicar a les escoles el van convertir en un expert sol·licitat per diverses administracions i va formar part del Consell Escolar de Catalunya, del Consell Superior d’Avaluació i del programa de Millora per la formació de Mestres. També va rebre el reconeixement del mateix govern finlandès amb la condecoració de Cavaller de la Rosa Blanca, un premi que poques vegades s’atorga a un estranger.

Preguem per ell perquè descansi en pau,

Josep Maria Romagosa
President de la CCAPAC


Assaig General CARNESTOLTES 2017

Ja tenim els videos de l’assaig general del Carnestoltes 2017

Començarem pel video principal, es tracta del ball que es realitzarà a la plaça de la Vila, són passos molt senzills que cal aprendre’ls-hi perfectament.

A continuació van les tres cançons que aniran animant el nostre recorregut.

L’esperit colomanxe

¡Arriben els colomanxes! en dues versions però amb una mateixa coreografia

Doncs de moment això és tot, aprendre-us-les bé, a ballar-les el millor que es pugui però sobretot a gaudir molt.


Festa de la Primavera 2017

Benvolgudes famílies, ja tenim data per a la nostra FESTA DE LA PRIMAVERA 2017, serà el 22 d’abril, portarem a l’escola un fabulós TALLER DE CIRC per a petits i grans de la mà del Pallasso Tintero i el seu CIRC DE JOCS, a més farem la GRAN CANICADA on la ciència, les emocions i l’enginy es posen a prova.

Reserva aquest dia en la teva agenda, 22 d’abril de 10 a 13 hores, continuarem informant…


Hem d’intervenir en les baralles de nens?

Molts pares ens fem preguntes davant les baralles dels nens esta bé intervenir? o és millor deixar-los resoldre a ells mateixos els seus conflictes?. I si acabem intervenint quan i com ho fem?

Les baralles entre nens són alguna cosa habitual i part normal d’un procés d’aprenentatge i no ens han de preocupar, tret que siguin massa violentes, contínues o part d’un canvi brusc en el comportament d’un nen anteriorment tranquil. En aquests casos, és important buscar la causa d’aquesta agressivitat i, si fos necessari, buscar l’ajuda d’un professional.

Però en la majoria de les ocasions, els nens es barallen perquè encara no coneixen una manera millor de resoldre els conflictes i usen la violència verbal o física com a única solució coneguda per aconseguir el que volen amb els seus iguals.

Als nens no els podem demanar que resolguin els seus problemes sense violència si abans no els ensenyem com fer-ho. Per això no fer res no és la solució, almenys al principi, però tampoc resoldre nosaltres el conflicte ja que es tracta d’ensenyar-los i l’aprenentatge és lent però eficaç.

Com ensenyem als nens a resoldre conflictes de manera no violenta?

1.Ser un bon model

Els pares hem de ser bons models a l’hora de resoldre conflictes i fer-ho de manera pacífica tant amb ells com amb els adults amb els quals ens relacionem. Els nens aprenen imitant als seus majors, per la qual cosa cal predicar donant exemple. Si resolem les nostres baralles de parella o reprenem als nens a crits no els podem demanar a aquests que actuïn d’una altra manera a l’hora de relacionar-se amb altres nens o amb nosaltres.

A més una bona pauta és, que si alguna vegada ens equivoquem i ho fem (errar és d’humans) demanem disculpes a qui hem cridat (tant si és el nen, com a nostra parella,…) ja que així també li estarem ensenyant el que fer si comet una fallada.

2. Escoltar als nens

La comunicació fluïda és bàsica per mantenir una bona relació amb els nostres fills, per la qual cosa hem d’acostumar-nos a escoltar i comprendre als nens. Un bon costum és preguntar als nens que es barallen el que ha passat, sense jutjar-los i escoltant a les dues parts per igual. No es tracta de donar-los o llevar-los la raó, simplement escoltar el que ha passat i confirmar mitjançant una pregunta que s’ha entès bé. Per exemple,” ah, llavors t’has enfadat perquè el teu germà t’ha agafat l’avió? I tu estaves enfadat perquè era el teu torn i no volia compartir i per això l’hi has agafat?”

3. Ensenyar a tenir en compte els sentiments dels altres

En la nostra intervenció s’ha d’ensenyar als nens a posar-se en el lloc de l’altre, tenint en compte els seus sentiments. I, pel seu lloc, nosaltres tindrem també en compte els sentiments del propi nen. Pel que, mitjançant preguntes, els intentarem fer conscients dels sentiments de l’altre i els seus propis. Així, podrem dir “T’has hagut de sentir molt enfadat quan el teu germà et va agafar l’avió, però com creïs tu que s’ha sentit ell quan tu li vas pegar?”

4. Buscar solucions al conflicte

Demanar als nens que expressin que idees se’ls ocorren per solucionar el problema, sense criticar els seus suggeriments per absurdes que ens semblin. Quan han proposat solucions se’ls ajuda a veure que conseqüències podrien tenir cadascuna d’elles, com farien sentir a l’altre, si són possibles,…

Si els nens són molt petits o no se’ls ocorre cap idea, se’ls pot suggerir alguna alternativa viable, però que sempre siguin ells els que arribin a prendre una decisió i arribar a un acord.

Aquest procés s’anirà interioritzant a poc a poc fins que arribi un dia en què siguin ells mateixos els que aconsegueixin arribar a acords sense la nostra mediació i resoldre els seus conflictes de manera pacífica.

Font: Elena Ordax en el blog, Cómete la Sopa Traducció Sindicat de pares!!!.

Nota informativa

Benvolgudes famílies,

Us volem informar que el pròxim dimarts dia 7 de febrer no us podrem atendre en el nostre horari habitual, estem treballant en la decoració de carnestoltes i hem d’aprofitar tot el temps del que disposem. Per a qualsevol consulta, dubte o suggeriment, pots enviar-nos un email a ampafedacsantacoloma@gmail.com


«Tan acosador es el joven que graba y se ríe como el que golpea»

Psicólogos, abogados y educadores coinciden en el repunte del «ciberbullying» por las ganas de triunfar como matón en la Red

No se debe dar un móvil a los adolescentes antes de los 14 años. Este es un comando que repiten como un mantra todos los psicólogos consultados. Silvia Álava, del Centro Álava Reyes, expone el porqué: «Antes de esa edad, los jóvenes no tienen la madurez suficiente para entender los peligros que tiene no el teléfono en sí, sino el de las redes, como que esa información que cuelgas se vuelve viral, que no la puedes borrar, que ese vídeo donde sales golpeando a otro muchacho te va a perseguir el resto de tu vida».

El alcance que tiene el escaparate digital es la plataforma que muchos adolescentes eligen precisamente para «darse a conocer»: digamos que les gusta «presumir de ser el matón de clase» y están orgullosos de la reputación que se crean, sin tener en cuenta las consecuencias de que todo el mundo lo vea, comentan los expertos. Incluida la Policía.

Y eso es precisamente lo que ocurrió hace unos días en Arrecife (Lanzarote), donde la discusión por un «asunto de chicos» llevó a las manos a dos jóvenes de 13 y 14 años, que patalearon en el suelo y golpearon a otra, dejándola malherida. «Lo siento, no quería hacerlo, pero te lo has ganado», se le escucha decir a una de las agresoras, que reprende a la víctima que haya «flirteado» con un joven que le atrae. Las que golpean son dos, mientras una tercera joven graba la escena, se ríe y lo difunde.

Y, en este sentido, «tan acosador es el que graba y se mofa de los golpes de los que es cómplice, que el que pega la bofetada». La directora del Teléfono del Menor de la Fundación ANAR, Leticia Mata, recibe decenas de llamadas al día. Diferencia, en el terreno del «ciberbullying», a tres actores: la víctima, el agresor (que suele actuar en grupo, pero que en las redes sociales ha encontrado el caldo de cultivo perfecto para hacerlo en solitario) y el menor espectador, que se está riendo de lo que hace otro, «se considera anónimo» y es a quien le interesa colgar el foto o el vídeo en la Red. «Con cada uno de ellos hay que adoptar medidas diferentes –apremia Mata, en conversación con ABC–, pero el cambio de colegio o centro no es la solución».

Lucía vivía atormentada

Mata habla del caso de Lucía, la menor de 13 años que recientemente se quitó la vida al asegurar no soportar el acoso al que se veía sometida por parte de varios chavales. Su madre la encontró ahorcada en su habitación. Vivía en la pedanía de Aljucer, en la Región de Murcia y las averiguaciones policiales para determinar el grado de responsabilidad de los acosadores continúan abiertas. Era, para sus compañeros, «gorda y fea» y ella se sentía terriblemente desgraciada, reza su propia nota de suicidio. Según explica a este periódico la Consejería de Educación de Murcia, la chica atormentada estuvo escolarizada en tres centros, el CEIP Escultor González Moreno de Aljucer, el IES Ingeniero de la Cierva y acabó cambiándose de centro al IES Licenciado Cascales. Fuentes de la Consejería aseguran que «los protocolos de actuación se activaron, en colaboración con la familia de Lucía, que solicitó el cambio de centro educativo y éste se ejecutó. Además, profesores y alumnos estaban implicados en apoyar y hacer un seguimiento de la joven». Pero no resultó.

Para la única institución Defensor del Menor que queda en España, la de Andalucía, el cambio de centro también se ha demostrado como poco efectivo en los casos recientes que han asolado esta comunidad. ANAR ha constado que en el «92% de los casos de ciberacoso que llaman al teléfono, el menor presentaba un problema psicológico», que un cambio de colegio o instituto no solventa. Y tanto Mata como la psicóloga Álava apuntan los indicadores de ese patrón: «La víctima sufre baja autoestima, de repente tiene mucho apetito o deja de comer por completo, padece trastornos del sueño, baja su rendimiento escolar…». Y un elemento más: las ideaciones suicidas se repiten en muchos muchachos que llaman al 900 20 20 10 de esta Fundación de atención a los problemas de los jóvenes, así como la autolesión. El último caso sucedió en Fuerteventura, donde los padres de una joven de 13 años que se dijo «perseguida» por sus compañeros de pupitre evitaron la tentativa el pasado 13 de enero.

«No piden ayuda»

Para abordar el tratamiento de jóvenes involucrados en casos de acoso y ciberacoso, los psicólogos apuestan por enseñar a empatizar tanto a la víctima como al agresor. Muestran a la primera un estilo de comportamiento asertivo, a que responda, con su opinión, y se defienda sin entrar al juego del acosador; y al segundo le enseñan a entender lo que puede sentir la víctima en su piel.

«Lamentablemente a las consultas vienen los padres de la víctima, pero no piden ayuda los padres de los acosadores, porque creen que con un castigo se pasa y ya. Pero su violencia no puede quedar impune, y en casa hay que darle la importancia que tiene. Ese adolescente necesita ayuda, hay que educar a los niños en qué y que nó se puede hacer en las redes sociales, y sus padres deben revisar las publicaciones de sus hijos en sus perfiles muy de vez en cuando», aconseja Álava, autora del libro «Queremos hijos felices». «No es espiar, porque eres el responsable legal de ese menor. Además, así tu hijo ve que es público lo que aparece en su cuenta, no privado», añade.

Otra explicación es la que aporta la directora en ANAR. Abogada, Mata cuenta que en demasiadas ocasiones el menor que agrede recibe violencia en casa. «Todos los días vemos estos casos en el teléfono, y el problema es de fondo: la violencia llama a violencia y hay que atajarla de raíz».

La reeducación del niño

Menores de 14 años

Amparados en la Ley del Menor, los jóvenes que no han cumplido 14 años que cometen un delito son inimputables. El sistema de Justicia juvenil en España tiene a la reeducación del menor, no al castigo, explica la abogada Leticia Mata.

Expulsión del agresor

Los conflictos de violencia entre menores de menos de 14 años se deben resolver con la adopción de medidas disciplinarias en el colegio, como la apertura de un expediente y la expulsión del agresor, así como en el trabajo con un equipo psicosocial.

Fuente: Un artículo de Érika Montañés publicado en ABC Sociedad con fecha 31/01/2017